Focs Artificials

Antònia Font

Compositor: Joan Miquel Oliver

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
Ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
No vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
Cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
Ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
No vull saber res des hiverns.

I la mar que controla es meu travelar m'acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal és de nacre.

M'he confitat ses mans
Per si és vera que t'he d'esperar;
He cremat es alcohols
I m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
I he pogut arrebossar-me d'arròs;
T'he fet es berenar
Amb campanes i molsa i focs artificials.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
Ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
No vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
Cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

M'he confitat ses mans
Per si és vera que t'he d'esperar;
He cremat es alcohols
I m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
I he pogut arrebossar-me d'arròs;
T'he fet es berenar
Amb campanes i molsa i focs artificials.

M'he confitat ses mans
Per si és vera que t'he d'esperar;
He cremat es alcohols
I m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
I he pogut arrebossar-me d'arròs;
T'he fet es berenar
Amb campanes i molsa i focs artificials.