L'estel D'aquari

Antònia Font

Compositor: Joan Miquel Oliver

Seguesc es ritme lent d'un dromedari,
Coneix s'estel d'aquari,
Sa ruta de ponent.

Es vespre de marès és solitari,
No sé s'itinerari,
M'embulla un pensament.

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
A un pou de floridura,
No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca.

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
A un pou de floridura,
No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca.

A nit no m'he escapat de sa neurosi,
Me toca sobredosi,
He de seguir visquent.

M'acabaré tot sol i mil·lenari,
Ferit a tall de crani,
Ja no me curaré.

Adéu a tots,
Partiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
En es quarto de devora.

Piràmides en runes sense déus,
Llegesc un diccionari
Gravat en es ciment.

D'enfora reconec s'observatori,
S'escola d'un cronopi
Que no té res a fer.

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
A un pou de floridura,
No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca.

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
A un pou de floridura,
No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca.

Seguesc es ritme lent d'un dromedari,
Coneix s'estel d'aquari,
Sa ruta de ponent.

Es vespre de marès és solitari,
No sé s'itinerari,
M'embulla un pensament.

A nit no m'he escapat de sa neurosi,
Me toca sobredosi,
He de seguir visquent.

M'acabaré tot sol i mil·lenari,
Ferit a tall de crani,
Ja no me curaré.

Adéu a tots,
Partiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
En es quarto de devora.

Adéu a tots,
Partiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
En es quarto de devora ...

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
A un pou de floridura,
No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca.

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
A un pou de floridura,
No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca, no.